M’ESTIC FENT GRAN

Potser hi ha dies massa cruels
i és millor caure a la via.

Aquell dia que miraves els ocells.
I reies i feies ganyotes.

Qui sap qui sap què miraves?
Només tú.

Potser ja n’havies vist abans, d’ocells.
I feies veure que t’agradava.

O aquella nit que trucaven a la porta.
I tu no vas ni despertar-te.

Qui sap si de veritat dormires?
Qui ho sap.

Possiblement aquells ocells
s’han fet GRANS.

S’han encartronat com l’esperma.
I són tant poca cosa…

Qui sap quan em queda al teu costat.
Qui ho sap.

Matar dos pardals d’un tret.
Sempre ha estat una bona jugada.

Potser en un cap de setmana.
en pots matar quinze.

Però has de dur l’escopeta carregada
I disparar a discreció.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: