LA CARMETA

La Carmeta
mira el cel amb ulls de guilla.
I li brillen els cabells.
I semblen fulles d’una alzina.

La Carmeta
té les arrels molt ben fermades.
I aguanta les ventades.
Però se l’hi esqueixa alguna branca.

La Carmeta
té un manat de branques seques.
I també té algun rebrot.
I un niu d’ocells a dalt de tot.

La Carmeta
té la soca encerclada de pedretes.
És un arbre monumental.
Ma iaia és l’inici i el final.

(Text: Gerard RM)

Anuncis
2 comments
  1. Guillem Ramisa said:

    Em sembla molt bo.

  2. Sergi RM said:

    Ei Gerrard! mu bo! viam quan fas un altre llibre! o si no m passes un recull tu!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: