LA CARMETA

La Carmeta
mira el cel amb ulls de guilla.
I li brillen els cabells.
I semblen fulles d’una alzina.

La Carmeta
té les arrels molt ben fermades.
I aguanta les ventades.
Però se l’hi esqueixa alguna branca.

La Carmeta
té un manat de branques seques.
I també té algun rebrot.
I un niu d’ocells a dalt de tot.

La Carmeta
té la soca encerclada de pedretes.
És un arbre monumental.
Ma iaia és l’inici i el final.

(Text: Gerard RM)